|
Vessants ofereix els seus serveis
per a dur a terme excavacions arqueològiques, tant si
estan relacionades amb projectes d'investigació com si
són derivades de projectes d'emergència com a resultat
d'obres públiques i privades. En el marc d'aquesta activitat
es duen a terme treballs d'excavació que tenen com a objectiu
l'avaluació i l'anàlisi de l'estratigrafia del
subsòl, així com l'observació de possibles
estructures preexistents. Mitjançant aquesta observació,
s'establiran seqüències i topologies d'ocupació,
s'identificaran els possibles impactes negatius sobre el patrimoni
arqueològic i s'establiran mesures per tal de minimitzar
aquests impactes negatius i per tal de potenciar el projecte.
Els treballs d'excavació poden adoptar la forma de sondejos
o d'intervencions d'excavació arqueològica de sectors
o de la totalitat d'un jaciment.
METODOLOGIA DELS TREBALLS D'EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA
El mètode de treball consisteix en l'excavació d'unitats
estratigràfiques i el seu registre segons les tècniques
preconitzades per E. C. Harris i A. Carandini.
Entenem com a unitat estratigràfica la unitat de deposició,
que pot ser natural o el resultat de l'acció humana. Les
unitats estratigràfiques poden ser dipòsits (unitats
de deposició primària o secundària), interfícies
verticals (rases o qualsevol altra tipus de forat) i elements de
construcció (elements integrants de construccions, com murs
o d'altres). Són individualitzades segons les seves característiques
físiques (compactació, coloració, composició)
i, sobretot, per la seva relació estratigràfica amb
altres unitats (coberta per, serveix de suport a, tallada per,
omplerta per, igual a, es sincronitza amb, cobreix a, es recolza
en, talla a, omple a). A l'hora d'identificar aquestes relacions és
primordial la observació en planta, on el registre dels
talls constitueix un punt de suport a la interpretació arqueològica.
Totes les informacions quant a la caracterització de cada
unitat estratigràfica són registrades en una fitxa
individual d'unitat estratigràfica. Es fan servir dos tipus
de fitxes: una caracterització de dipòsits i interfícies
verticals i una altra, específica per als elements de construcció.
A cada fitxa de dipòsit s'annexa la respectiva fitxa d'inventari
de materials.
La recollida de materials arqueològics és sistemàtica
i només es descarten els materials de construcció d'època
contemporània desprès d'haver-los registrat en les
fitxes d'unitat estratigràfica. Els materials exhumats en
cada unitat estratigràfica són dipositats en bosses
inventariades i referenciades amb el número de la unitat
estratigràfica corresponent. Posteriorment són rentats
i siglats amb el codi de jaciment, sector, i número d'unitat
estratigràfica. També es recullen mostres de sediments
per a dur a terme anàlisis paleoambientals (antracològics,
carpològics, palinològics) de les unitats estratigràfiques
més significatives. Aquestes mostres de sediments son degudament
etiquetades, embalades i referenciades a les fitxes d'unitat estratigràfica
i a l'informe final de l'excavació.
Cada unitat estratigràfica és fotografiada (en format
digital i diapositiva) amb referència al Nord magnètic,
utilització d'escala i placa identificadora. Els límits
de cada unitat estratigràfica són dibuixats en planta,
a escala 1:20 i amb acotació altimètrica que pren
com a referència un punt fix anomenat punt zero georreferenciat.
Al final de la intervenció els talls es dibuixen i fotografien.
També es dibuixen els alçats més rellevants
de tots els elements constructius detectats.
El conjunt de relacions estratigràfiques es representa
en un gràfic conegut amb el nom de Matrix Harris, la qual
permet la lectura integrada de l'estratigrafia de l'excavació.
Finalment, la identificació de les relacions estratigràfiques
i l'anàlisi dels materials arqueològics recollits
condueixen a l'establiment de les fases o períodes històrics
del jaciment arqueològic.
Les conclusions derivades
dels treballs arqueològics es presenten
en forma de dos tipus d'informe. Un informe preliminar, presentat
pocs dies després de la conclusió dels treballs de
camp, en el qual s'inclou un parer tècnic sobre les característiques
i cronologia de les restes arqueològiques detectades i la
necessitat o no de l'allargament de les àrees d'excavació o
de seguiment arqueològic de l'obra. Un informe final amb una
anàlisi més profunda de cadascuna de les fases cronològiques,
dotat de l'estudi dels materials trobats i juntament amb el qual
es lliura a l'administració, degudament sistematitzat, tot
el conjunt de materials: fotografies, dissenys, fitxes i altres sistemes
de registre de la intervenció arqueològica.
|
