|
Els treballs d'excavació o seguiment arqueològic
es duen a terme molt sovint en zones urbanes en les quals els edificis
i estructures per rehabilitar són fruit de l'acumulació de
processos històrics. L'anàlisi de l'arqueòleg
en aquests casos ha de comprendre tant l'estudi de l'estratigrafia
soterrada com el de la visible que pren forma de murs, habitacles
o edificis.
De la mateixa manera que els dipòsits o estructures trobades
en un context arqueològic, el patrimoni construït ha
de ser analitzat i entès des del punt de vista estratigràfic.
Els murs, les finestres i les portes es relacionen entre ells amb
una relació estratigràfica que permet la seva lectura
i interpretació d'acord amb les tècniques arqueològiques.
Un edifici, tal i com el veiem, no és més que la conseqüència
de les diverses actuacions que al llarg dels temps han anat restant
i sumant elements, i que han deixat una petjada en forma de relacions
estratigràfiques. L'anàlisi integral de l'edifici s'ha
de realitzar mitjançant l'intercanvi d'informació ofert
per l'estudi històric, l'anàlisi estratigràfica,
l'estudi dels materials de construcció, la identificació de
les fases cronològiques, la constatació de patologies
i el desenvolupament del projecte de renovació.
Aquesta anàlisi de conjunt és fonamental en aquells
projectes que tenen com a objectiu la intervenció per a
la restauració del patrimoni construït. En aquests
casos és fonamental l'articulació entre l'experiència
de l'arquitecte restaurador i la de l'equip històric/arqueològic,
el qual ofereix informació i una anàlisi de la història
de l'edifici, fonamentals per a la comprensió i resolució de
patologies així com per al desenvolupament del projecte
final de restauració.
La metodologia d'intervenció es
desenvolupa amb una primera anàlisi, fruit de la investigació històrica,
arxivística i bibliogràfica. La informació obtinguda
d'aquesta manera s'encreua aleshores amb la informació aconseguida
amb la lectura dels paraments, d'acord amb les relacions estratigràfiques
existents i amb l'estudi de la metrologia de paraments i elements
constructius com maons, teules, rajoles, etc. Aquesta informació encreuada
permet la identificació de les fases constructives i la
reconstrucció històrica
de l'edifici. El treball continu d'aquesta investigació es
discuteix de manera científica amb l'arquitecte restaurador
de manera que, mitjançant aquesta dialèctica i transmissió de
coneixements, s'assoleix un enriquiment i una millora del projecte,
les quals creen així un valor afegit per al mateix edifici.
|
